El señor, sentáu y cola vista aparentemente perdía pente los desconocíos, nun yera quien pa creyer lo que veía: de sutrucu, aquella señora qu’entrare en metro llarimando per unos güeyos enllutaos de rimmel arrimárase reculando al home que, solo cinco minutos enantes, recibiera de mano de la tala muyer una colosal ñoclada que lu dexare mirando pa Mieres (al tiempu qu’ella-y arrefundiaba un «¡gochu!»). ¡Y agora casi que–y metía’l culu na regaza! Yera increyible.
«Próxima estación: Fontana»
La muyer esfungarataba, con más y más estrueldu cada vegada. El tren paró. De sópitu ella viró 180 graos, miró a l’home con güeyos hómedos y espetó-y un besu metanes el focicu. Ensin mediar pallabra tornóse de nuevo y salió escapao pela puerta que daquién abriera.
Y el gochu sorrió como un nenu en recibiendo un regalu inesperáu.



2 comments
Comments feed for this article
Ochobre 30, 2008 at 11:00 pm
abel
Tot el que passa al metro és fascinant, però em sembla que els “gochus” solen ser força avorrits.
“Próxima estación: Fontana” No he sentit mai aquesta locució. Ens vols situar en una ciutat imaginària? Fas servir un nom neutre per què es pugui aplicar a qualsevol metro? O és un altre dels localismes que tant agraden als teus veïns (i congèneres)? Ben mirat, tens raó: hi ha coses que només poden passar en algunes línies.
Payares 1, 2008 at 1:48 pm
Síntesis de voz n’asturianu « La Llingua Suelta
[...] col envís de faceme una idea prebé a pasar el testu “El gochu“, de la nuesa estaya lliteraria poles diferentes opciones, y equí tan los [...]